El GAS és un grup obert d’alumnat voluntari disposat a actuar de manera solidària en les iniciatives que el mateix grup decideix emprendre.

La mecànica sempre és la mateixa. Tan aviat com arriba al Consell una proposta d’actuació (algú s’assabenta que una ONG posa en marxa una campanya i sol·licita al GAS que hi col·labori), es convoca una assemblea informativa mitjançant cartells que es pengen a cada classe (d’això s’ocupen ja alguns voluntaris i voluntàries). La reunió té lloc a l’hora del pati, a la sala de l’alumnat, i és oberta a tot el centre. S’informa de la campanya i de la situació social que la motiva, es valora i es decideix com i quan actuar. Per parelles, es distribueix la responsabilitat d’anar a les diferents aules a informar verbalment de les característiques de la campanya (què es demana a l’alumnat, amb quines ONG es col·labora, per què s’actua, on es recull, quant dura la campanya, etc.). Aquesta informació la porten a terme les parelles en els canvis de classe i, al cap de quatre dies, tornen a reforçar el missatge de la campanya i a donar notícia de com està resultant la campanya. Les recepciones de material s’efectuen a la mateixa sala de l’alumnat, a les hores d’entrada, de pati, de sortida. Els mateixos voluntaris i voluntàries del GAS es responsabilitzen d’això per torns. Quan la campanya es tanca, s’empaqueta tot el material recollit i s’etiqueten les caixes. Es crida l’ONG amb què es col·labora i s’acorda la recollida o entrega del material.

Com en qualsevol altra experiència, els resultats són interpretables, però en el cas del meu centre no es pot deixar d’anotar:

• La resposta i el compromís en assumir responsabilitats de l’alumnat és molt alt. Darrerament, totes les campanyes que es munten parteixen d’informacions i inicatives seves. La coordinació amb l’ONG local de la campanya de recollida de joguines del Nadal passat, va ser completament a càrrec d’una noia. Alguns alumnes impliquen la seva família, veïns i coneguts en les campanyes (una noia col·loca un cartell explicatiu de la campanya en un lloc ben visible de la botiga de la seva mare i anima la clientela a participar).
• Un grup s’ha ofert a portar les properes campanyes solidàries a la ràdio municipal i a la televisió local.
• La conclusió és breu però intensa: els nostres joves posseeixen el valor de la solidaritat. Només s’ha d’estimular i endegar. Si no, es perd.