L’EPD COM A EXPRESSIÓ D’UN COMPROMÍS INTEGRAL Enrique Collado Agermanament CEIP Joan Salvat Papasseit (Mollet del Vallès) - Escola Fode Ansou Kane, Maka (Senegal)

Una de les primeres coses que l’Enrique ens explica és com s’ha celebrat a Mollet del Vallès el Dia Escolar de la Pau i la No Violencia. Per iniciativa d’uns quants activistes com ell, un dia de finals de gener la majoria de les escoles del municipi es van posar d’acord per sortir tots a una a l’hora del pati amb un nas de pallasso a les mans, posar-se’l i cridar: “un somriure per la pau!”.

El primer pas és el compromís personal

L’Enrique, que també és membre d’una ONG local anomenada Solidaritat amb Senegal, va decidir l’any 2004 provar d’unir la seva obligació amb la seva devoció i proposar a la seva escola un projecte d’agermanament amb Senegal. La proposta va ser acceptada i el projecte es va posar en marxa. “Vaig començar tot sol, però ara ja s’ha convertit en un projecte de centre i fins i tot tenim una Comissió d’Agermanament”.

Sembla impossible, com bé diu ell mateix, estar en tantes coses a la vegada i encara em parlarà d’alguna iniciativa més durant la nostra conversa per la qual no sé d’on treu el temps. L’Enrique està a l’ONG, a les comissions d’agermanament i d’Informàtica del seu centre, treballant per donar continuïtat a les accions coordinades amb la resta d’escoles de Mollet del Vallès implicades a la Marxa Mundial per la Pau, mantenint el vincle amb altres projectes afins com ara Escoles Compromeses amb el Món, dedicant-l’hi part del seu temps a aquesta entrevista abans d’anar a la concentració per a l’alliberament dels cooperants catalans, i conciliant tot això amb la vida laboral i familiar. Escoltant-lo m’acabo de convèncer que l’activisme és una forma de vida.

Dignificar l’exercici de l’EPD a les escoles

De l’única cosa que l’Enrique es plany és que d’ajuda per tirar endavant tots aquests projectes no en tenen massa a l’escola. “Trobem a faltar, sobretot, més suport per part de les Administracions: no només no t’ajuden, sinó que tot són problemes”. El recolzament de l’entorn escolar sí que el tenen, però resulta imprevisible saber fins on i fins quan. El més esgotador no és l’agermanament en sí, sinó dependre de totes aquestes circumstàncies externes”. Les coses millorarien i molt, afirma l’Enrique, només que s’escoltés l’antiga petició dels voluntaris de l’EPD a les escoles de tenir un “docent alliberat” per ocupar-se com cal de la coordinació d’aquests projectes.

El més important és crear el vincle i això no és gens complicat



L’agermanament demana dedicació però, segons el seu parer, no és una cosa massa complicada de tirar endavant: “el més important és crear el vincle i això pot ser molt senzill de fer”. Tots els nens i nenes del CEIP Juan Salvat Papasseit van creant aquest vincle des del coneixement mutu i aprenent, d’una manera ben planera, un munt de coses també sobre ells mateixos. Aquí teniu la programació d’aquests cinc cursos:

• Curs 2004-2005: s’estableix el primer contacte amb un intercanvi de cartes, dibuixos i cançons.
• Curs 2005-2006: es segueixen reforçant els llaços tot descobrint els jocs que uns i altres juguen quan estan al pati o a casa
• Curs 2006-2007: la relació es va aprofundint i els nens i nenes s’expliquen les diferents maneres de viure a un país i altre. Es busca una forma adequada a cada edat per explicar aquestes biografies:

A Educació infantil mitjançant dibuixos
Al Cicle inicial amb l’elaboració d’una auca
Al Cicle mitjà a partir d’un còmic
Al Cicle superior a través de diaris personals

• Curs 2007-2008: Arriba el moment d’intercanviar-se regals
• Curs 2009-2010: És l’any dels trenca-closques: els més petits els fan a partir dels seus retrats; els alumnes del Cicle inicial s’inspiren en la seva classe; els del Cicle Mitjà recreen l’escola i, els més grans, reprodueixen els monuments de la ciutat.

Tot i que existeix el propòsit de treballar l’EPD d’una manera transversal, explica l’Enrique, en funció del leif-motiv que es tria hi ha més participació d’unes assignatures o d’unes altres. “Durant el curs que vam treballar els jocs, l’assignatura estrella va ser la d’Educació Física”. També depèn molt, admet, de les ganes que cada mestre hi vulgui posar.

Construint les vies de comunicació entre Nord i Sud

L’escola Fode Ansou Kane, amb la qual el CEIP Joan Salvat Papasseit està agermanat, es troba a l’Est de Senegal, a Maka. Aquesta és una localitat rural apartada de les grans vies de comunicació, “de fet, fa poc hem rebut el primer missatge electrònic”.
L’aspecte més complicat de l’agermanament, doncs, és la dificultat de comunicació amb Senegal. No només perquè encara no tinguin Internet: la perspectiva de gènere, per exemple, tampoc ha arribat a l’escola de Senegal. “El tema de la co-educació no el treballem d’una manera específica al projecte d’agermanament, però hi és present com a totes les activitats del centre. A Senegal, en canvi, feina tenen perquè tant nens com nenes puguin menjar cada dia i anar a escola, així que donen més importància a d’altres coses com ara el menjador escolar: perquè, quan hi ha un menjador a l’escola, els nens hi van”. També és un fet transcendental que tots els alumnes puguin tenir un llapis i una llibreta: “gràcies a un fet com aquest, que a nosaltres ens pot semblar obvi, el fracàs escolar s’ha reduït notablement a l’escola de Maka”.

Les diferències hi són, no obstant hi ha valors compartits com pot ser el respecte i l’amor a la vida. Aquests valors que, segons l’Enrique, són universals es converteixen en la base dels projectes de convergència entre diferents cultures com per exemple els agermanaments escolars.

L’EPD es pot treballar fins hi tot a l’hora d’informàtica

A falta d’un temps i d’un espai propi per a parlar-ne, l’Enrique acaba comentant a la seva classe d’informàtica els esdeveniments solidaris del centre, entre elles l’abraçada gegant que famílies, alumnes i mestres vam fer a l’edifici de l’escola per celebrar el Dia Mundial de la no Violència i la Pau. “Aquell dia un dels meus alumnes se m’acosta i em diu: ‘saps que, Enrique, em sembla que sóc més bó després d’aquesta abraçada’. Tot i que a primer cop d’ull no sembla que aquestes coses produeixin cap canvi, quan et fixes en els petits detalls t’adones que sí. Quan ve un nen i et pregunta, “Enrique, saps si ja han arribat a Senegal els nostres llapissos”, o quan se t’acosta un altre i et diu, “el meu pare no pensa igual, però jo sí que crec que hem d’ajudar a Senegal”, llavors saps que algunes coses estan canviant”.

Això és el que el nostre entrevistat destacaria de tot plegat: aquests petits canvis d’actitud que projectes com l’agermanament acaben tenint en els alumnes. I els mestres, com ho viuen tot això? Amb presses, reconeix l’Enrique, i ell no se n’exclou. “Als mestres se’ns menja el dia a dia. Anem molt atabalats, no tenim temps per res. Estem educant en valors, estem educant sentiments i això vol el seu temps. Però és un temps que no tenim”. Altres models educatius com el francès, ens recorda, observen un dia sense classes que dóna opció als mestres a tenir un temps de reflexió molt necessari, un temps per asseure’s a parlar, intercanviar idees, contrastar opinions…

Nous horitzons solidaris per l’escola



Convençut que l’educació per contrast és la millor forma per ampliar les mires dels seus alumnes, l’Enrique ja pensa en nous horitzons solidaris per l’escola. Des de l’any passat, la Comissió d’Agermanament del CEIP Joan Salvat Papasseit ha passat a dir-se Comissió per l’Agermanament, la Pau i la Solidaritat amb l’objectiu d’ampliar el seu radi d’acció. “Aquest mes de febrer vam convidar la Montserrat Ponsa de la fundació Cultura de Pau, l’única catalana que va fer tot el recorregut de la Marxa Mundial per la no Violència, a fer una xerrada pels alumnes de Cinquè i Sisè. Penso que ara hi ha moltes iniciatives solidàries i cal que ens anem coneixent els uns als altres, mirant de trobar els punts en comú per aprendre a treballar junts sense que ningú perdi la seva singularitat”.





Una entrevista d'Helena Migueiz per a XECMón
Barcelona, Març 2010.

Vegeu més entrevistes