| EAP BERGUEDA EDUCACIÓ INCLUSIVA, UNA ESCOLA PER A TOTHOM Joan Bonals, Angela González i Marta Pla. |
 |
Alguns de vosaltres encara recordareu aquelles escoles rurals de la vostra infantesa:
nens i nenes de totes les edats compartint no només l’aula, sinó també el mestre. Doncs bé, resulta que no tots els ingredients d’aquest model d’escola, que molts creien feliçment superat, eren tan desaconsellables com semblaven. Un d’aquests ingredients, que avui reivindica el model d’Educació Inclusiva, és la presència de la diversitat a l’aula.
nens i nenes de totes les edats compartint no només l’aula, sinó també el mestre. Doncs bé, resulta que no tots els ingredients d’aquest model d’escola, que molts creien feliçment superat, eren tan desaconsellables com semblaven. Un d’aquests ingredients, que avui reivindica el model d’Educació Inclusiva, és la presència de la diversitat a l’aula.
El concepte d’Educació Inclusiva neix com un moviment que apunta a treure barreres per a l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat. La definició és de M. Ainscow i T. Booth, els dos grans teòrics d’aquest model educatiu. Això vol dir, entre d’altres coses, que ni l’edat ni cap de les altres especificitats personals, psíquiques o físiques, ni socials dels i les alumnes justifiquen, en nom de la qualitat de l’educació, la segregació actual de l’alumnat en escoles especials o ordinàries i, dins d’aquestes últimes, en cursos i/o grups el més homogenis possible.
Una mica d’història
El concepte d’inclusió ha anat associat, tradicionalment, a l’alumnat amb “necessitats educatives específiques”. En un model d’escola inclusiva, en canvi, es considera que de necessitats educatives específiques en tenen tots els i les alumnes, de manera que l’objectiu és crear espais educatius en els quals tothom pugui tenir accés a un aprenentatge de qualitat i a una participació activa en funció dels seus recursos i ritmes personals. Tot i admetre que potser seria desitjable, sembla una idea inviable donada la molta saturació de les escoles, tant del professorat com de l’alumnat, i la poca disponibilitat de recursos de molts centres educatius.
Malgrat tots els escepticismes, però, l’Educació Inclusiva ja és una realitat a més de 10 escoles del Berguedà que, des del curs 2004-2005, hi estan treballant amb el recolzament del seu Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Hem parlat amb Joan Bonals, Angela González i Marta Pla, psicopedagogs d’aquest EAP, perquè ens expliquin amb més detall aquesta experiència.
Que és per a vosaltres l’Educació Inclusiva?
El projecte d’Educació Inclusiva és una manera de veure l’escola. La nostra feina com a EAP és ajudar, des de la psicologia i la pedagogia, a ajustar els processos d’ensenyament i aprenentatge a les necessitats de l’alumnat. Una part important d’aquesta feina és detectar els obstacles per a l’aprenentatge i la participació, obstacles que tenen el seu origen en cultures, polítiques i pràctiques no inclusives de la institució educativa. Si parlem d’inclusió, del què es tracta és d’afavorir un aprenentatge de qualitat per a tots els nens i nenes, parant atenció a la seva diversitat, i fer-ho possible dins de l’aula ordinària.
Que entenem per diversitat?
El problema amb el concepte diversitat és que no tothom l’entén de la mateixa manera. Massa vegades la diversitat es vincula directament a un concepte ja desfasat, que és el d’integració, és a dir, l’inclusió dels alumnes en espais especials, des de les escoles especials fins a les aules d’acollida. Aquest és un concepte restringit d’inclusió, perquè segueix la tendència de catalogar i etiquetar als nens i nenes. Si bé és veritat que els centres que treballen des d’un model inclusiu ho han de fer amb els recursos dels què disposen.
Hi ha algun límit per a l’inclusió a l’escola?
Autors com Ainscow parlen d’obrir l’escola a discapacitats severes com la paràlisis cerebral. En aquesta mateixa línia, per l’EAP del Berguedà, tothom és susceptible de ser inclòs a l’aula ordinària fins que no es demostri el contrari. És l’aula, el context, els que han de determinar aquest límit, no les nostres idees ni conceptes preestablerts.
Com va començar aquest projecte d’escola inclusiva?
El curs 2004-2005 l’EAP del Berguedà va fer la seva proposta a un grup d’escoles d’educació infantil i primària de la comarca, tan públiques com concertades. “Vam parlar amb els equips directius, amb les famílies i els alumnes. Paral·lelament ens havíem reunit amb l’Ajuntament, altres EAP de Catalunya i centres d’educació especial. El projecte suposava formar equips de mestres que fessin les programacions, les apliquessin a l’aula i les avaluessin conjuntament, amb un acompanyament sistemàtic per part nostra. De fet, una de les propostes és treballar amb dos o més mestres per classe i tendir a aplegar cursos. Ajuntar els de Primer amb els de Segon suposa tenir uns 40 alumnes per classe, però el mestre no està sol: compta amb el tutor de Primer, amb el tutor de Segon, amb el mestre d’educació especial, tots treballant en equip.
Quina va ser l’acollida de la proposta?
L’acollida va ser bona, en gran part gràcies a aquest treball cooperatiu i també als avenços que s’han anat aconseguint. Els alumnes aprenen més i millor en aquests espais compartits, amb metodologies participatives; i els mestres, un cop aprenen a gestionar les seves diferències, també hi treballen bé. El que es planteja és un canvi en els rols d’alumnes i mestres: l’alumne ha d’aprendre, però també ha d’ensenyar i aprèn ensenyant. El paper del mestre tampoc és només ensenyar, també ha d’aprendre. El fet és que fa sis anys a la comarca ningú havia sentit a parlar de l’Educació Inclusiva i ara es percep com una millora en tots els sentits.
La manca de recursos és el principal obstacle per a una escola inclusiva?
Obstacles a la inclusió és tot allò que impedeix treballar amb la diversitat, aprendre tots plegats. La falta de recursos pot ser un obstacle, però no és el més difícil de superar. Venim d’una cultura educativa totalment contrària, amb tendència a homogeneïtzar els espais educatius, amb escoles d’educació especial… Amb la sisena hora, per exemple, ho han acabat d’arrodonir. Venim d’un model educatiu segons el qual l’alumnat és el que s’ha d’adaptar a la institució educativa i no la institució educativa la que s’ha d’adaptar a l’alumnat.
Com s’afavoreix la inclusió a l’aula?
De la mateixa manera que els continguts curriculars estan canviant, han de canviar les metodologies, cal estimular el treball cooperatiu i les pràctiques que afavoreixin la participació activa i l’autonomia dels alumnes. Les experiències d’aprenentatge-servei, per exemple, també es consideren pràctiques inclusives que fomenten l’intercanvi entre centres i comunitat, de la mateixa manera que els projectes de participació democràtica a l’escola, com ara les assemblees, o treballar la temàtica de la sostenibilitat. L’Educació Inclusiva va molt lligada a la formació de ciutadans, és un aspecte més de la inclusió en la societat que va molt més enllà de l’Assignatura per la Ciutadania.
L’escola inclusiva és una escola compromesa?
A la base del projectes d’Educació Inclusiva hi ha els mateixos valors que als projectes d’Escoles Compromeses amb el Món. L’altre divers és aquí i és allà. La inclusió es deriva d’una posició ètica, que es basa en els drets humans, en el criteri d’equitat, en la participació, en la solidaritat i el compromís amb l’altre. Amb l’objectiu de fer extensible aquest sentit de solidaritat i de compromís a contextos més llunyans, aquest curs 2009-2010 algunes de les escoles inclusives del Berguedà estan endegant els seus projectes d’intercanvi escolar amb països del Sud com Paraguai, l’Equador o Índia.
Existeix el perill d’una escola inclusiva en una societat exclusiva?
La interacció entre escola i context social sempre s’ha donat, però en aquesta interacció l’escola mai ha anat per davant. Es véu clarament amb exemples com l’introducció dels ordenadors a les aules. Més que un agent de canvi, l’escola va incorporant els canvis que es produeixen a la societat, es va obrint al seu entorn: a mesura que la societat es fa més inclusiva, l’escola també. Cal fomentar aquesta bidireccionalitat per a treballar, des de l’inclusió, cap a un major compromís social.
Entrevista realitzada per Helena Migueiz per a XecMón
Berga, novembre 2009
Veure més entrevistes
Que és per a vosaltres l’Educació Inclusiva?
El projecte d’Educació Inclusiva és una manera de veure l’escola. La nostra feina com a EAP és ajudar, des de la psicologia i la pedagogia, a ajustar els processos d’ensenyament i aprenentatge a les necessitats de l’alumnat. Una part important d’aquesta feina és detectar els obstacles per a l’aprenentatge i la participació, obstacles que tenen el seu origen en cultures, polítiques i pràctiques no inclusives de la institució educativa. Si parlem d’inclusió, del què es tracta és d’afavorir un aprenentatge de qualitat per a tots els nens i nenes, parant atenció a la seva diversitat, i fer-ho possible dins de l’aula ordinària.
Que entenem per diversitat?
El problema amb el concepte diversitat és que no tothom l’entén de la mateixa manera. Massa vegades la diversitat es vincula directament a un concepte ja desfasat, que és el d’integració, és a dir, l’inclusió dels alumnes en espais especials, des de les escoles especials fins a les aules d’acollida. Aquest és un concepte restringit d’inclusió, perquè segueix la tendència de catalogar i etiquetar als nens i nenes. Si bé és veritat que els centres que treballen des d’un model inclusiu ho han de fer amb els recursos dels què disposen.
Hi ha algun límit per a l’inclusió a l’escola?
Autors com Ainscow parlen d’obrir l’escola a discapacitats severes com la paràlisis cerebral. En aquesta mateixa línia, per l’EAP del Berguedà, tothom és susceptible de ser inclòs a l’aula ordinària fins que no es demostri el contrari. És l’aula, el context, els que han de determinar aquest límit, no les nostres idees ni conceptes preestablerts.
Com va començar aquest projecte d’escola inclusiva?
El curs 2004-2005 l’EAP del Berguedà va fer la seva proposta a un grup d’escoles d’educació infantil i primària de la comarca, tan públiques com concertades. “Vam parlar amb els equips directius, amb les famílies i els alumnes. Paral·lelament ens havíem reunit amb l’Ajuntament, altres EAP de Catalunya i centres d’educació especial. El projecte suposava formar equips de mestres que fessin les programacions, les apliquessin a l’aula i les avaluessin conjuntament, amb un acompanyament sistemàtic per part nostra. De fet, una de les propostes és treballar amb dos o més mestres per classe i tendir a aplegar cursos. Ajuntar els de Primer amb els de Segon suposa tenir uns 40 alumnes per classe, però el mestre no està sol: compta amb el tutor de Primer, amb el tutor de Segon, amb el mestre d’educació especial, tots treballant en equip.
Quina va ser l’acollida de la proposta?
L’acollida va ser bona, en gran part gràcies a aquest treball cooperatiu i també als avenços que s’han anat aconseguint. Els alumnes aprenen més i millor en aquests espais compartits, amb metodologies participatives; i els mestres, un cop aprenen a gestionar les seves diferències, també hi treballen bé. El que es planteja és un canvi en els rols d’alumnes i mestres: l’alumne ha d’aprendre, però també ha d’ensenyar i aprèn ensenyant. El paper del mestre tampoc és només ensenyar, també ha d’aprendre. El fet és que fa sis anys a la comarca ningú havia sentit a parlar de l’Educació Inclusiva i ara es percep com una millora en tots els sentits.
La manca de recursos és el principal obstacle per a una escola inclusiva?
Obstacles a la inclusió és tot allò que impedeix treballar amb la diversitat, aprendre tots plegats. La falta de recursos pot ser un obstacle, però no és el més difícil de superar. Venim d’una cultura educativa totalment contrària, amb tendència a homogeneïtzar els espais educatius, amb escoles d’educació especial… Amb la sisena hora, per exemple, ho han acabat d’arrodonir. Venim d’un model educatiu segons el qual l’alumnat és el que s’ha d’adaptar a la institució educativa i no la institució educativa la que s’ha d’adaptar a l’alumnat.
Com s’afavoreix la inclusió a l’aula?
De la mateixa manera que els continguts curriculars estan canviant, han de canviar les metodologies, cal estimular el treball cooperatiu i les pràctiques que afavoreixin la participació activa i l’autonomia dels alumnes. Les experiències d’aprenentatge-servei, per exemple, també es consideren pràctiques inclusives que fomenten l’intercanvi entre centres i comunitat, de la mateixa manera que els projectes de participació democràtica a l’escola, com ara les assemblees, o treballar la temàtica de la sostenibilitat. L’Educació Inclusiva va molt lligada a la formació de ciutadans, és un aspecte més de la inclusió en la societat que va molt més enllà de l’Assignatura per la Ciutadania.
L’escola inclusiva és una escola compromesa?
A la base del projectes d’Educació Inclusiva hi ha els mateixos valors que als projectes d’Escoles Compromeses amb el Món. L’altre divers és aquí i és allà. La inclusió es deriva d’una posició ètica, que es basa en els drets humans, en el criteri d’equitat, en la participació, en la solidaritat i el compromís amb l’altre. Amb l’objectiu de fer extensible aquest sentit de solidaritat i de compromís a contextos més llunyans, aquest curs 2009-2010 algunes de les escoles inclusives del Berguedà estan endegant els seus projectes d’intercanvi escolar amb països del Sud com Paraguai, l’Equador o Índia.
Existeix el perill d’una escola inclusiva en una societat exclusiva?
La interacció entre escola i context social sempre s’ha donat, però en aquesta interacció l’escola mai ha anat per davant. Es véu clarament amb exemples com l’introducció dels ordenadors a les aules. Més que un agent de canvi, l’escola va incorporant els canvis que es produeixen a la societat, es va obrint al seu entorn: a mesura que la societat es fa més inclusiva, l’escola també. Cal fomentar aquesta bidireccionalitat per a treballar, des de l’inclusió, cap a un major compromís social.
Entrevista realitzada per Helena Migueiz per a XecMón
Berga, novembre 2009
Veure més entrevistes
