Entrevistem a gent compromesa
 





MÉS DE 15 ANYS TREBALLANT L'EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT
Susanna Soler

Institut Montgrós, Sant Pere de Ribes.


Quina relació poden tenir una experiència d’aprenentatge-servei amb estada a un campament de refugiats sahrauí i un intercanvi amb l’Índia utilitzant com a llengua vehicular l’anglès? L’únic que uneix una cosa amb l’altra és la Susanna Soler, que va ser mestra d’anglès i membre del grup de solidaritat que va consolidar el Projecte Sàhara a l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, i que avui és la directora de l’Institut Montgrós de la mateixa localitat, on ha implementat el Projecte School to School en col•laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur, al sud de l’Índia.

LES PRIMERES EXPERIÈNCIES EN EPD DELS ANYS 80


Sempre he tingut aquesta inquietud per treballar en cooperació i educació pel desenvolupament. La meva primera experiència a l’Institut Can Puig va ser l’any 1984, amb un crèdit variable que vam titular ‘Nicaragua, terra estimada’ i que feiem en col•laboració amb AEFA, una ONG nicaragüenca guardonada amb un premi internacional per la seva tasca en l’alfabetització d’adults. Sota el nom de ‘Maestros Populares’ aquesta iniciativa feia participar als nens de 11 i 12 en l’alfabetització dels adults de la seva comunitat. Quan es va acabar el crèdit, els mateixos alumnes ens van demanar de seguir fent activitats d’aquesta mena. Així va néixer el Grup de Solidaritat de l’Institut Can Puig, format per mestres i alumnes, i el Projecte Sàhara, de la mà de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí”. Més tard, vindria l’agermanament amb l’escola Reddypally d’Anantapur, amb la qual comparteixen el projecte School to School realitzat en col•laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer, l’herència solidària que Susanna Soler va voler transmetre a l’Institut Montgrós.

PARES I MARES CADA COP MÉS CONSCIENCIATS

Una assignatura pendent pel Grup de Solidaritat de l’Institut Can Puig, es lamenta Susanna, va ser no haver aconseguit l’adhesió dels pares i mares del centre, una cosa que sí que s’ha aconseguit l’Institut Montgrós: “el primer dia de reunió del Grup de Solidaritat ja van comparèixer uns 10 pares, dels què n’han quedat uns sis de fidels… No només això, de forma espontània, dins de l’AMPA s’ha creat també una Comissió de Solidaritat”. Ella pensa que no és el factor espai, sinó el factor temps el que ha determinat aquest canvi d’actitud en els pares i mares de Sant Pere de Ribes. “És el mateix poble, però han passat gairebé 15 anys des dels primers projectes d’educació pel desenvolupament a l’Institut Can Puig... Molts dels pares i mares de la Comissió de Solidaritat de l’AMPA de l’Institut Montgrós estan ficats en temes de solidaritat o apadrinen nens… L’any passat fins hi tot teníem una mare infermera ajudant a unes alumnes de secundària a preparar activitats per anar a fer tots els dijous a la tarda al Centre de la Tercera Edat de Sant Pere de Ribes”.

TREBALLAR TEMES D’ACTUALITAT

Els projectes a l’Institut Montgrós, explica Susanna, no són de llarga durada: “els nens, com els adults, actuen pel què veuen als mitjans de comunicació. Quan l’huracà Micht, per exemple, no parlaven de res més. Per això vam decidir que cada trimestre treballaríem sobre un tema diferent amb dues dues línies d’actuació paral•leles”:
 
- Els crèdits variables i les matèries optatives, en els quals, de manera més genèrica, es va treballant el tema Nord-Sud.

 - Les activitats complementàries del Grup de Solidaritat. L’activitat central sempre és una xerrada, a la qual es convida a un expert del país relacionat amb el tema que es tracta. L’última pregunta és sempre la mateixa: que podem fer nosaltres? En funció dels seus suggeriments s’organitza la campanya.
 
 

Seguint el rastre dels temes apareguts a la televisió i als diaris que més han cridat l’atenció dels alumnes de l’Institut Montgrós s’han fet campanyes contra la fam a Etiòpia o a favor dels nens del carrer de Brasil i d’altres més locals en defensa, per exemple, de la Gossera de Vilanova i la Geltrú. “Es fan intercanvis de cartes, recollida de material o joguines i, també, de diners amb la venda d’espelmes o collarets fets pels mateixos nanos a les paradetes que munten per Nadal o Sant Jordi”. L’únic bastió que es manté, dicti el que dicti l’agenda dels mitjans de comunicació, és el projecte School to School. Sumant els dos anys de Can Puig i els dos del Montgrós, fa quatre anys que aquesta experiència segueix a la Susanna per tots els instituts que trepitja. “Ara tenim en projecte un altre agermanament amb unes escoles de Porto Alegre, al Brasil, vinculat al moviment de suport a les dones de l’associació Cono Sud”.


EL PAPER DE LES ONG ALS PROJECTES D’EPD


La funció que les ONG amb les quals es col•labora juguen a totes aquestes campanyes solidàries és molt clar i sempre està molt delimitat. “Bàsicament participen el dia de la xerrada, aportant els experts que vénen a parlar-nos dels temes escollits, i faciliten el feed-back amb les comunitats a les quals donem suport, portant fins allà el material o els diners i, fins hi tot, ajudant-nos amb el viatge sempre que hi pot anar algú de l’escola. També ens proporcionen material de sensibilització: amb Mestres per Bòsnia van ser samarretes i una revista, però també hem treballat amb les maletes pedagògiques d’Intermón Oxfam o de Pau i Solidaritat, de Comissions Obreres”.




DEL CURRÍCULUM VARIABLE AL PROJECTE DE CENTRE


El problema de la majoria d’experiències d’EPD, assenyala Susanna, és que s’acostumen a incloure dins de la part variable del currículum com ara els crèdits o les matèries optatives. “De manera que cada any la seva continuïtat perilla perquè ningú pot garantir el contingent de matèries variables que podrà fer, posem per cas, el departament de Socials el curs vinent”. Això en el millor dels casos, és a dir, quan es pot comptar amb el suport de l’equip directiu del centre, que ha estat la gran sort que han tingut els projectes d’EPD tant de l’Institut Can Puig com del Montgrós. Per això cal introduir les experiències d’EPD dins del currículum oficial, dins del projecte de centre. Aquesta va ser la gran batalla guanyada amb el Projecte Sàhara i l’agermanament amb l’Índia durant la seva etapa a l’Institut Can Puig: “vam aconseguir incloure-ho a través d’una via que el Departament d’Educació va obrir amb els Projectes de Ciutadania, que eren projectes a tres anys vista. Cada any, el centre s’havia de comprometre a treballar valors relacionats amb solidaritat i cooperació a un parell o tres d’assignatures… Es donaven subvencions de fins a 1.000 €, certificats als professors, tot això va ser de gran ajuda, però va durar només uns anys no ho han tornat a fer més”. Aquesta és la fórmula que Susanna Soler hagués volgut exportar a l’Institut Montgrós que ara dirigeix, però de moment no ha pogut ser. “Però sí que he pogut introduir l’experiència de School to School al Projecte Educatiu. Amb la nova ordenació d’educació de la LOE, la transversalitat i el treball per competències, tots aquests continguts es poden justificar molt millor”.


UTILITZAR TOTS ELS RECURSOS A L’ABAST


Com es treballen aquests valors de pau, solidaritat i cooperació a l’escola? Simplement, donant idees i acceptant-les totes”. Projectes d’agermanament, de servei-aprenentatge o col•laboracions amb ONGD sota el paraigua dels projectes educatius, de ciutadania, de centre, de l’AMPA… Susanna Soler és partidària d’intentar fer entrar l’Educació pel Desenvolupament a l’escola per totes les vies possibles. “Sigui des de l’Anglès, des de Tecnologia, des d’ambdues fent jocs de fusta amb instruccions bilingües, o des d’Educació Física, amb exercicis per fer dins de les jaimes i combatre el sedentarisme que suposa avui la la vida al desert… Acceptant les propostes de tots els professors i de totes les assignatures. Des de les tutories o des de les hores d’alternativa a la religió. Obrint les portes i escoltant a tot tipus d’associació o d’entitat acreditada”.

Mancances? “Totes, començant per l’ajuda institucional per part de l’Administració". “Només que tornessin aquells tres anys de Projectes per la Ciutadania… Sinó sempre estem els quatre professors compromesos de sempre sumant hores i esforços. És veritat que avui per avui el currículum ens ajuda més, amb l’eix transversal, el treball competencial, per poder-ho justificar dins el projecte educatiu. Però ara calen els mitjans, començant per un responsable d’EPD al Departament d’Educació. He participat al Consell Comarcal de Cooperació com a convidada de pedra. A l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no tenim ni projectes de joventut, que són la base per crear teixit associatiu... El que sí tenim és un projecte d’agermanament municipal amb Puerto Cabezas (Cuba) i una regidoria de cooperació, a través de la qual vam conèixer el projecte School to School”.
I les fites aconseguides? “És difícil per a un professor veure els fruits de la teva feina, més encara quan parlem d’EPD o d’educació en valors. Però jo tinc ex alumnes que han vingut a donar xerrades convidats pel Grup de Solidaritat de l’institut com a fundadors d’una associació a favors dels nens de Bòsnia a Sant Pere de Ribes i me’n sento molt orgullosa. Una altra reconeixement ha esta la creació de la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món, que fa quatre anys que existeix perquè hi ha un bon grapat de persones, de ciutadania civil, que fa més de 15 anys que hi treballem en això de l’Educació pel Desenvolupament i tota aquesta feina s’ha de començar a recollir”.

Una entrevista de Helena Mingueiz per a la XECMón.
 Barcelona, setembre de 2009.
 Veure més entrevistes