 |
XARXA SENEGAL: SUMANT ESFORÇOS PER MULTIPLICAR RESULTATS Teresa Guillaumes ( Escola del Mar) Africa Guerrero ( Associacio d'amics de Diakha Madina) LLuís Vallvé ( Membre Consorci d' Educació de Barcelona i Mestre Escola Arc Iris)
|
Un grup de centres educatius de Barcelona, aplegats sota el nom de Xarxa Senegal, estan treballant amb escoles d’aquest país africà amb el suport de l’Associació d’Amics de Diakha Madina i el Consorci d’Educació de Barcelona. Aquest projecte és un bon model de treball col·laboratiu entre escoles, ONG i institucions, en el qual els interessos, necessitats i objectius de totes les parts es sumen per a multiplicar-se.
Les bombes de la Guerra Civil van forçar molts exilis, un d’ells va ser el de l’Escola de Mar de Barcelona: el govern de la Segona República la va construir a la platja de la Barceloneta, però avui hem de pujar fins al barri d’Horta-Guinardó per a trobar-nos amb la seva directora, Teresa Guillaumes. Juntament amb la Teresa ens esperen l’Àfrica Guerrero, mestre de plàstica de l’escola i portaveu de l’Associació Diakha Madina, i Lluís Vallvé que, a més de membre del Consorci d’Educació, també és mestre de plàstica d’un altre centre fundacional de la xarxa, l’Escola Arc Iris.
Un equip on tothom fa la feina que sap fer
Com veure’m més endavant, un dels reptes de la Xarxa Senegal és identificar els requisits indispensables per a què un projecte d’educació pel desenvolupament funcioni, amb l’objectiu d’extreure’n un model de bones pràctiques. De moment, però, ja han aconseguit que tots els membres de la xarxa es sentin representats, implicats i reconeguts en la seva feina. No era una empresa fàcil, tenint en compte la diversitat dels agents implicats en el projecte: el secret ha estat una divisió especialitzada del treball:
Les bombes de la Guerra Civil van forçar molts exilis, un d’ells va ser el de l’Escola de Mar de Barcelona: el govern de la Segona República la va construir a la platja de la Barceloneta, però avui hem de pujar fins al barri d’Horta-Guinardó per a trobar-nos amb la seva directora, Teresa Guillaumes. Juntament amb la Teresa ens esperen l’Àfrica Guerrero, mestre de plàstica de l’escola i portaveu de l’Associació Diakha Madina, i Lluís Vallvé que, a més de membre del Consorci d’Educació, també és mestre de plàstica d’un altre centre fundacional de la xarxa, l’Escola Arc Iris.
Un equip on tothom fa la feina que sap fer
Com veure’m més endavant, un dels reptes de la Xarxa Senegal és identificar els requisits indispensables per a què un projecte d’educació pel desenvolupament funcioni, amb l’objectiu d’extreure’n un model de bones pràctiques. De moment, però, ja han aconseguit que tots els membres de la xarxa es sentin representats, implicats i reconeguts en la seva feina. No era una empresa fàcil, tenint en compte la diversitat dels agents implicats en el projecte: el secret ha estat una divisió especialitzada del treball:
| Associació Diakha Madina | Escoles de la Xarxa Senegal | Consorci d’Educació de Barcelona |
| Que pren el nom de la població més sud-oriental de Senegal, es fa càrrec de tota la part de cooperació pel desenvolupament, com ara la construcció i manteniment de les infraestructures o la gestió de les accions sobre el terreny. Fruit d’aquesta cooperació, la ciutat de Kedougou té un centre de recursos amb connexió a Internet, els nens i nenes de la zona de Diakha Madina disposen d’una biblioteca amb un “biblio-bus” que fa arribar els llibres a les escoles rurals, a més d’un centre d’atenció sanitària, molins de mill, enllumenat i aigua corrent… Però no es tracta de regalar res a ningú, tal com els recorda sempre Koumera Diakhaby, el president de l’Associació Diakha Madina: sempre hi ha d’haver un compromís per ambdues parts, que inclogui fer un bon ús dels serveis i responsabilitzar-se de tenir-ne cura. Aquest plantejament és bàsic per a defugir tan la mirada esbiaixada de l’assistencialisme típica dels països del Nord com la “mentalitat d’assistits” de molts països del Sud, de la qual ens parlava l’antropòloga Lola López a les tertúlies-cafè de la XecMón. |
Assumeixen la tasca pedagògica del projecte, responsabilitzant-se de posar en sintonia la comunitat educativa (alumnes, pares, mares, mestres) i el seu entorn amb tota la feina que l’Associació d’Amics de Diakha Madina està fent sobre el terreny. “Educar pel desenvolupament comporta analitzar, de manera transversal i des d’una perspectiva crítica, les situacions de desigualtat del món –emfatitza Lluís Vallvé–. Des d’aquesta perspectiva, aquest projecte ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al mutu coneixement. Aquest coneixement i el respecte que comporta és el que ens permet actuar en conseqüència i de forma solidària”. |
Dóna suport al projecte en les següents àrees:
|
Una Xarxa de projectes sumats
La Xarxa Senegal és un conjunt de projectes sumats i de molta gent treballant junta per un objectiu comú, educar pel desenvolupament. Les escoles de Barcelona que hi participen han anat descobrint Kedougou, la zona de Diakha Madina i la realitat de Senegal a través dels diferents projectes. Uns projectes que, potser per la formació plàstica dels mestres compromesos, tenen un marcat component artístic. Lluís Vallvé, però, assaja una altra explicació: “Les arts són molt dinamitzadores i les expressions artístiques un mitjà de comunicació privilegiat. L’art genera un plantejament de les pròpies emocions i un projecte d’educació pel desenvolupament no pot ser un treball de fitxes, ha de passar per les emocions”. Aquí teniu un petit tast d’aquests exercicis de mútua coneixença:
 |
Curs 2006-07. Maternitats-paternitats. Vegeu bloc
Escoles de Barcelona participants: CEIPM Arc Iris, CEIPM Escola del Mar.
Escoles de Kedougou participants: École Bakary Seck, École Alfa Mamadou Sadio Bâ.
“L’any 2006 vam decidir conèixer-nos mútuament amb les comunitats a les quals cada any enviem material escolar amb la Caravana Solidària –resumeix Àfrica Guerrero–. Donat el plurilingüisme d’aquí i d’allà, vam decidir comunicar-nos amb dibuixos les nostres idees sobre la maternitat-paternitat i d’aquí en van sortir un parell de murals: el nostre mural està exposat a l’Hospital de Kedougou, que és la seva Maternitat, i el seu a l’Hospital Materno-Infantil de la Vall d’Hebrón. Després, van anar sortint sinergies molt interessants, amb un llibre i una exposició del fotògraf Bru
|
 |
Curs 2007-08. Dibuixa’m un conte. Vegeu bloc
Escoles de Barcelona participants: CEIPM Arc Iris, CEIPM Escola del Mar. Escoles de Kedougou participants: École Bakary Seck, École Alfa Mamadou Sadio Bâ. “Després dels murals –qui pren la paraula ara és en Lluís Vallvé– ens va semblar que el següent pas podria ser posar en comú una riquesa que tots compartim: els contes populars. Ningú s’acabava d’imaginar el resultat final però, quan va arribar el primer exemplar imprès, va ser màgic: el primer llibre mandinga-català de l’Història amb dibuixos nostres! Ara és un llibre que s’utilitza a les aules d’acollida i una bona eina per a fer un treball en educació pel desenvolupament entre escoles ”.
|
 |
Curs 2008-09. Junts dibuixem i cantem. Vegeu bloc
Escoles de Barcelona participants: CEIPM Arc Iris, CEIPM Els Pins, CEIPM Escola del Mar, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Turó Blau, IESM Serrat i Bonastre, EMM Can Ponsic, EMM Casa del Nens, EMM Sant Andreu, EMM Nou Barris, Centre Xamfrà. Escoles de Kedougou participants: École Bakary Seck, École Bakary Danskho, École Alfa Mamadou Sadio Bâ. “La següent idea, fer un cançoner, ens donava l’oportunitat d’involucrar a més gent –segueix explicant Lluís Vallvé–, començant pels mestres d’educació musical i les escoles de música que, voluntàriament, ens van fer els arranjaments i les gravacions del CD. Això va suposar crear espais de trobada mixtes, implicar entorns i contextos ben diferents”.
|
Cap a un futur model de bones pràctiques
Pel curs 2009-10, sis centres educatius de Barcelona ja estan preparant, juntament amb l’Associació d’Amics de Diakha Madina, un intercanvi al voltant dels jocs populars. Aquest projecte, que té el nom de Juguem plegats, és una iniciativa proposada per la contrapart senegalesa i això és un pas de gegant perquè confirma que en aquest projecte no hi ha mestres ni alumnes de primera, de segona ni de tercera, sinó un intercanvi entre iguals.
També s’estan posant en marxa, seguint l’exemple de la Xarxa Senegal, projectes d’intercanvi similars amb altres països del Sud. Són aquests:
- Període 2009-13:
Aquest curs s’han iniciat, amb la col·laboració de l’associació Ibn Batuta, intercanvis d’escoles barcelonines amb centres educatius de Tànger, al Marroc.
- Període 2010-2014:
Pel proper any, s’estan preparant intercanvis d’escoles de Barcelona amb centres educatius de l’Equador.
Amb aquest objectiu de creixement i el suport del Consorci d’Educació la intenció és anar establint convenis de cooperació entre ONG i escoles per tal de dissenyar experiències d’aprenentatge que siguin generalitzables, és a dir, adaptables a qualsevol comunitat educativa. Són experiències que es dissenyen, programen i s’actuen consensuadament per part de tots els agents implicats. “Es tracta d’anar a sumar, no de penjar-se cap medalla. Al capdavall, el més important són els objectius que et marques, com a mestre i com a escola, amb la teva comunitat educativa –puntualitza la directora de l’Escola de Mar, Teresa Giullaumes–. No hem de perdre de vista que, per damunt de tot, ha de ser un procés beneficiós pel nostre context educatiu. Per això és important que el projecte es formalitzi en convenis de tres anys, perquè el primer any serveix per situar-se, el segon per a consolidar-se i no és fins al tercer any que es comencen a veure els resultats”.
El projecte creix quan creix la implicacació de tothom
La millor valoració, en opinió de Teresa Guillaumes, és el fet que cap escola s’ha donat de baixa del projecte, ni a Barcelona ni a Senegal. Ben al contrari, cada vegada s’en sumen més. El projecte creix perquè creix l’implicació i es multipliquen les sinergies: les col·laboracions iniciades amb escoles de música o belles arts, també a Senegal; l’iniciativa de l’Escola d’Estiu dels mestres d’Horta-Guinardó; la participació dels Espais LIC o d’associacions com Lingua Món, que els donarà un cop de mà amb la llengua Amazic en els intercanvis amb Marroc. Fins hi tot el Districte ha expressat el seu desig de col·laborar amb el projecte Juguem Plegats.
És, sobretot, un projecte educatiu, que posa de rellevància com n’és d’important l’educació, tan pels mestres d’aquí com pels d’allà. És molt edificant, reconeixen els nostres tres entrevistats, veure amb quina dignitat fan la seva feina els mestres d’allà, suplint la falta de recursos amb la seva vocació i professionalitat. De la mateixa manera, els mestres d’allà van descobrint altres maneres de treballar a l’escola, que el dibuix, per exemple, pot ser una forma d’aprenentatge tant bona o millor com estudiar la fitxa del dia o copiar de la pissarra.
L’èxit, conclou Teresa Guillaumes, és arribar a canviar les actituds i els valors. “Què ha canviat en nosaltres mateixos, en els mestres, alumnes, pares i mares de l’escola, a nivell individual i col·lectiu. Créixer junts, els d’aquí i els d’allà. Les vivències són més semblants del què ens podem imaginar, malgrat les diferències”.
Una entrevista d’Helena Migueiz per a XecMón
Barcelona. Novembre 2009
Vegeu altres entrevistes
El projecte creix quan creix la implicacació de tothom
La millor valoració, en opinió de Teresa Guillaumes, és el fet que cap escola s’ha donat de baixa del projecte, ni a Barcelona ni a Senegal. Ben al contrari, cada vegada s’en sumen més. El projecte creix perquè creix l’implicació i es multipliquen les sinergies: les col·laboracions iniciades amb escoles de música o belles arts, també a Senegal; l’iniciativa de l’Escola d’Estiu dels mestres d’Horta-Guinardó; la participació dels Espais LIC o d’associacions com Lingua Món, que els donarà un cop de mà amb la llengua Amazic en els intercanvis amb Marroc. Fins hi tot el Districte ha expressat el seu desig de col·laborar amb el projecte Juguem Plegats.
És, sobretot, un projecte educatiu, que posa de rellevància com n’és d’important l’educació, tan pels mestres d’aquí com pels d’allà. És molt edificant, reconeixen els nostres tres entrevistats, veure amb quina dignitat fan la seva feina els mestres d’allà, suplint la falta de recursos amb la seva vocació i professionalitat. De la mateixa manera, els mestres d’allà van descobrint altres maneres de treballar a l’escola, que el dibuix, per exemple, pot ser una forma d’aprenentatge tant bona o millor com estudiar la fitxa del dia o copiar de la pissarra.
L’èxit, conclou Teresa Guillaumes, és arribar a canviar les actituds i els valors. “Què ha canviat en nosaltres mateixos, en els mestres, alumnes, pares i mares de l’escola, a nivell individual i col·lectiu. Créixer junts, els d’aquí i els d’allà. Les vivències són més semblants del què ens podem imaginar, malgrat les diferències”.
Una entrevista d’Helena Migueiz per a XecMón
Barcelona. Novembre 2009
Vegeu altres entrevistes
