L'agermanement com a eina transformadora

Parlem de quines experiències, quins objectius, quins neguits, quins obstacles i quines satisfaccions tenim en comú quan treballen l’agermanament. Considerem que aquest tipus d’intercanvi és una bona eina per treballar l’educació pel desenvolupament, per la pau, en els drets humans, la solidaritat i la cooperació.
inici

Resum de la tertúlia.

Primera tertúlia-cafè d’Escoles Compromeses amb el Món:  19 de maig de 2009
L’agermanament com a eina transformadora.

Article creat per Helena Migueiz Estrach.
Les pautes i el guió que ha fet possible la dinamització d’aquesta tertúlia, han estat proposades pel Benjamí Moliné. Comissió pedagògica de la Xarxa d’escoles Compromeses. Ceip Junfrau de Badalona. Agermanat amb l’Escola Pública Francisca González de Nicaragua.

Un munt de cartes de nens i nenes catalans, equips de mestres i capses de material escolar viatgen cada any des de les escoles catalanes fins a les més remotes escoles d’Àfrica o Amèrica Llatina amb la voluntat de donar-nos a conèixer els uns als altre. Però el rerefons de la qüestió és com ens mostrem des d’aquí i com ens veuen allà: com el germà gran, com el germà ric, com una nova versió de mister Marshall? Tot això serveix per a trencar estereotips o, ben al contrari, per a reforçar-los? Quines opcions els donem i quines possibilitats reals tenen els nostres germans de Senegal, Nicaragua, Cuba o República Dominicana de fer-nos un retorn que faci aquesta relació, sinó igualitària, almenys equitativa i bidireccional. L’agermanament com a eina transformadora segueix generant més preguntes que respostes i així va quedar palès en la primera tertúlia-cafè organitzada per Escoles Compromeses amb el Món.

Els centres educatius amb experiència en aquest tipus de projecte hi van ser ben representats, però no per aclaparadora majoria com s’esperava. A més a més, aquests pioners de l’agermanament a les escoles catalanes es plantegen ara els seus propis interrogants després de més de 15 anys de rodatge en alguns casos, com el del CEIP Escola Junfgrau de Badalona. Hi ha escoles, però, en les quals la gran preocupació continua essent com integrar l’agermanament als continguts curriculars i al projecte educatiu de centre per garantir la seva continuïtat al marge dels canvis constants dels equips directius no només a les escoles, sinó també als municipis. Ho exposaven els representants del CEIP Joan Salvat Papasseit de Mollet del Vallès, mentre que des de l’Institut Montgrós de Sant Pere de Ribes explicaven que ja tenien aquesta fita assolida: el seu projecte d’agermanament amb escoles de la Índia, realitzat en col•laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer i que té com a llengua vehicular l’anglès, ja forma part de tots els continguts curriculars des de primer fins a tercer de ESO.

De la il•lusió i de les ganes en parlaven amb coneixement de causa els membres d’Ensenyament Solidari. Aquesta associació formada per mestres de Sant Boi de Llobregat segueix posant a prova la seva inventiva per mantenir viu l’agermanament entre escoles del seu municipi i escoles de Nicaragua o Cuba, com ara contractar un servei de missatgeria per assegurar que les cartes dels nens i nenes cubans arriben a Sant Boi si més no tres cops l’any. Però també donaven una veu d’alarma: deixar-ho tot en mans d’un petit nucli compromès de pares i/o mestres és garantia segura d’esgotament de les persones i dels projectes.

Així les coses, més que l’ esperat intercanvi de vivències de tots colors entre mestres que lluiten cada dia per educar agermanant o agermanar educant, aquesta trobada va servir per posar en comú els dubtes que l’agermanament desperta entre els emprenedors que tot just comencen i els veterans que fa anys que s’hi dediquen (no només des de l’escola, sinó també des de les entitats). El resultat no podia ser més coherent amb un dels principis fundacionals de l’agermanament, entès com una oportunitat de fer conscients molts estereotips i, a partir d’aquesta presa de consciència, crear oportunitats per a dubtar, que és el que ens permet mirar més enllà o, simplement, d’una manera diferent, com s’apuntava al fòrum virtual de les tertúlies (www.escolescompromeses.org)

La trobada va posar de manifest altres fets interessants, per exemple, que bona part dels participants assistissin en representació d’escoles i d’entitats, sense experiència en l’àmbit de l’agermanament, però amb moltes ganes d’endegar un projecte malgrat no saber ben bé com posar-s’hi. La Fundació Alda, dedicada a la formació i cooperació internacional, buscava escoles catalanes interessades a tirar endavant projectes d’agermanament amb les escoles de Paraguai amb les quals treballa. Una altra associació solidària, Blau Magenta, oferia a escoles o esplais un projecte ja dissenyat per a treballar amb els nens d’una escola rural de la Índia. Per la seva part, la ONG Intervida aportava al debat una altra qüestió cabdal: quin era o podia ser el paper de les organitzacions no governamentals en els agermanaments entre escoles?

Doncs bé, aquesta nova oportunitat per a dubtar es va aprofitar i de valent, per a plantejar fins hi tot si era pertinent parlar d’agermanament o quan era pertinent fer-ho. A la Fundació Pere Tarrés, per exemple, prefereixen la paraula intercanvi per a definir els seus projectes, realitzats des de l’àmbit de l’educació no formal amb l’organització de camps de treball per als monitors, nens i joves dels seus centres d’esplai. L’agermanament, segons la seva argumentació, implica una continuïtat que ben pocs projectes d’intercanvi poden o saben sostenir, introduint el terme “bolet” per referir-se a les activitats esporàdiques i moltes vegades inconnexes a les que massa vegades queden reduïts aquest tipus de projectes. De bolets, segons aquesta nova terminologia, s’en va parlar molt durant la tertúlia, arribant a la conclusió que, dins del món de l’agermanament, hi ha rovellons d’allò més suculents i que serveixen per obrir portes, com ara el projecte de desenvolupament comunitari amb República Dominicana portat a terme per l’IES Ferran Tallada de Barcelona. Un exemple de projecte d’agermanament fet a la manera del sud, a base de treballar amb els recursos dels quals es disposa, com els han ensenyat a fer el seus germans i germanes del municipi d’Alcarrizos, província de Santo Domingo.

No volem acabar sense recordar el primer estereotip que l’agermanament ha de trencar si volem que tots els germans se sentin realment enriquits i apoderats. Aquest estereotip és la idea que nosaltres som els únics que donem, perquè anem sobrats de tot, i ells només reben perquè no tenen res per oferir-nos. Com s’apuntava des de la ONG marista SED, cal diferenciar entre agermanaments i projectes de cooperació. Més enllà de contribuir a la construcció d’escoles, biblioteques o sistemes de clavegueram a les comunitats que més ho necessiten, un agermanament ha de servir per posar en evidència no només les mancances sinó també les riqueses d’una i altra banda i, des d’aquest reconeixement de les diferències, fer possible una veritable relació d’intercanvi i enriquiment mutu.

Finalment, convidar-vos a la propera tertúlia-cafè. Es farà dins del marc de la Escola de Estiu Rosa Sensat. El tema d’aquesta segona tertúlia serà: “COM TREBALLAR JUNTS ESCOLES I ONEGÉS”. Dia 6 de juliol, a les 12 del mati al campus Mundet. Us hi esperem!

 inici

Conclusions

A tall de conclusió, us exposem les reflexions que Benjamí Moliné va fer durant la seva darrera intervenció. En primer lloc, és important treballar l’agermanament des d’una perspectiva real i això vol dir, per exemple, que els valors de l’agermanament no siguin independents dels del projecte educatiu de centre: si són continguts que s’han de treballar igualment, no costarà tan introduir-los dins dels continguts curriculars de cada curs. Respecte al què donem i al què rebem, Moliné té clara quina és la gran oportunitat que ofereix un projecte d’agermanament: “una relació d’intercanvi, ni que sigui desigual com aquesta, crea dubtes, produeix crisis constants de valors, i ens pot canviar a uns i altres. Els nens i nenes de la nostra escola han après que amb un llapis n’hi ha prou, i no en compren un altre fins que el que tenen se’ls fa petit. Això ho han après amb l’agermanament, tant o més que amb l’educació en el reciclatge, ha estat una de les lliçons que els han donat els seus germans, que tenen tan poc. Pels nens i nenes, però també pels mestres d’allà, el fet que algú d’aquí s’interessi per ells és en sí mateix tot un revulsiu. Perquè cal recordar que les mancances no són només materials, s’hi han de sumar altres macances com la que produeix una baixa auto-estima . En el cas del mestres, l’agermanament els pot ajudar a recuperar la dignitat professional i, a partir d’aquí, sentir que un claustre de professors té autoritat suficient com per anar al representant territorial a exigir el què necessiten per fer la seva feina. Aquestes són les cose subtils que poden transformar la pròpia comunitat, la seva i la nostra”.

Els temes que van quedar sobre la taula al final del col•loqui van ser resumits per Mriryam Navarro, la coordinadora tècnica d’Escoles Compromeses, per tal de convidar als assistents a mantenir el debat obert al fòrum de la web.

1.- Què és agermanament i què és intercanvi?
2.- Quines motivacions hi ha darrera d’un projecte d’agermanament?
3.- Quins continguts treballar i com fer-ho per a no reforçar estereotips?
4.- ONG-Escola, com podem treballar junts?
5.- Com integrar els continguts de l’agermanament dins dels continguts curriculars?
6.- Com integrar el projecte d’agermanament dins del projecte educatiu de centre?
7.- Com garantir la continuïtat del projecte?


inici