Crec que és interessant reprendre reflexions sobre què té a dir el Sud sobre els agermanaments que fem des del Nord. Estaria be poder impulsar un espai on els 'agermanats del Sud' poguéssin expressar quines coses bones, quines dificultats, quins reptes veuen, per tenir una visió més aproximada i copsar quins són els seus interessos i necessitats. Per això caldria que les escoles (o experiències) que s'han agermanat en el Nord féssin de 'pont' amb ells, convidant-los a participar.

Estic totalment d'acord amb el comentari de la Susanna, perquè em sembla que reflecteix allò que és realment rellevant en un agermanament o altra iniciativa d'intercanvi més enllà de l'estrictament acadèmic, quan diu: "és una oportunitat de fer conscients molts estereotips...(i) es creen oportunitats de dubtar". En posar en crisi la nostra escala de valors i la nostra concepció del món, transcendeix l'àmbit estrictament intel.lectual i implica les emocions, els sentiments, la nostra capacitat d'empatia, que és de la única manera que un pot intentar posar-se en el lloc de l'altre.

M'agradaria adherir-me a la consideració feta pel Benjamí que descriu l'agermanament com una eina, i com a tal s'en pot fer un ús adequat, un mal ús o un ús excel·lent. El que si em sembla és que hi ha, en general, una por a “colonitzar” les escoles amb les que ens hem d'agermanar, i jo posaria l'accent en que l'agermanament ha de ser una eina de comunicació bidireccional en la que una i altra part aprenen coses dels altres i s'estableix un reflex que ens ajuda a mirar-nos a nosaltres mateixos. Un dels objectius bàsics, em sembla, és esborrar la diferència entre “ells” i “nosaltres”, en tant que l'alteritat sempre implica un posicionament diferencial. Cal saber entendre les diferències, les semblances i les desigualtats, fins i tot aquelles més punyents, com la construcció d'un sentiment de pertinença comuna i un posicionament crític que ens ajudi a passar de la dicotomia ells-nosaltres vers a un posicionament local-global o individual-social. En darrera instancia, opino, es tracta de promoure la voluntat transformadora que hauria de tenir tot procés educatiu.

Eduard Altarriba

Ja també vull felicitar el Benjamí pel text: tan clar, tan lúcid. Certament és difícil tractar el tema dels agermanaments sense que ens sobrevingui el dubte d'estar colonitzant, demostrant supèrbia, prepotència o pena i compassió. Però quines altres eines tenim a les escoles i centres de secundària per iniciar una reflexió sobre quelcom real, tangible?..... les possibilitats de viatjar és minsa i el tractament d'aquest temes des d'una vessant acadèmica difícilment aconsegueix crear consciència.
A l’ IES on jo treballo, tenim un projecte d'agermanament amb una escola de l'Índia i m'adono que malgrat els perills que esmenta la Laura, és una bona oportunitat de fer conscients molts estereotips, moltes creences desdibuixades, i a partir d'aquesta presa de consciència és quan es creen oportunitats per dubtar, quan es crea la necessitat de buscar més informació sobre el lloc, sobre la gent, sobre les condicions de vida... i només a traves d'aquest dubte podem destruir carcasses , obrir forats que ens permetin mirar més enllà o simplement d'una manera diferent. I nomes a traves de la recerca d'informació descobrim que potser tot el que ens han dit no era exactament el que passava i aprenem que hi ha molts móns i moltes maneres de viure i moltes circumstàncies.
El nostre repte seria com minimitzar les temptacions de “globalitzar el pensament occidental”, quins perills reals es creen en iniciar un projecte així? com els afronta cadascú al seu centre, amb quines eines comptem, què podem fer?

Benjamí, les teves senzilles i clares indicacions sobre com iniciar un projecte em semblen indispensables per poder-lo compartir.  Si, des de l'inici,  s'estableix un diàleg  en torn al que cadascú s'imagina  (què, per a què, perquè, amb qui, per a qui, com...) Si, es posen en comú els implícits que s'amaguen darrera els mots, llavors es comença a donar sentit compartit al projecte i, fàcilment, es genera  la motivació i la il·lusió per a tirar-lo endavant.
 El sentit compartit es va construint al llarg del temps en cada equip d'escola i entre escoles.
La iniciativa d'aquest fòrum segur que hi contribuirà en bona part.

Pia Vilarrubias

Entenc perfectament els dubtes que manifesta la Laura (estudiant de pedagogia). De fet, pel que fa a la nostra entitat, després de 12 anys d’agermanament i, per tant, de projecte consolidat, encara sentim la necessitat de revisar constantment els criteris que alimenten les nostres accions i propostes. L’agermanament és d’entrada una predisposició, un estat d’ànim, que ens permet arribar a una sintonia amb l’altre.
Per a mi, el repte rau en la capacitat que tinguem uns i altres de saber explicar-nos mútuament qui sóm, per quins valors ens movem, quina és la nostra predisposició i quines les nostres expectatives en aquest projecte…, des de la realitat de col.lectius que viuen en contextos socials, culturals i econòmics radicalment diferents; i, de la mateixa manera, de la voluntat persistent que invertim tots plegats en entendre i respectar aquesta diferència, viscuda com a base d’enriquiment mutu. A la fi, les expectatives vitals i afectives no són tan diferents. En tot cas, és a partir d’aquest exercici de coneixement i respecte que podem començar a construir coses junts.
Només així podem evitar els perills dels que parla la Laura.
Sovint cal renunciar a projectes brillants, sovint cal relativitzar el factor temps, sovint cal assumir que els resultats espertats no arriben i, sobretot en cooperació, sovint cal recordar que nosaltres només oferim recursos, eines, però que els portagonistes del seu desenvolupament i dels ritmes que vulguin seguir són ells mateixos.
Us explico un exemple d’aquest dilema constant que ens persegueix en les nostres relacions, diguem-ne assimètriques amb l’altre. Després de 12 anys, com he dit, dins de la nostra entitat encara resta ben obert el debat sobre si és convenient convidar companys/es a visitar-nos (en el nostre cas concret, mestres). Si és convenient sotmetre una persona que viu amb 3 euros al dia (ella i familia, s’enten) a un bombardeig d’excessos propis del primer món (els il.limitats recursos de l’escola (!), les cases dels mestres que els acullen (!), la quantitat de botigues “donde venden cosas que no son necesarias”, l’esgarrifança pel tipus de deixalles que es veuen prop dels contenidors (mobles en bon estat, menjar…), per després haver de reincorporar-se al seu món de pobresa severa. Els objectius de la vinguda estan molt clars, són vigents, ningú els qüestiona, i també és cert que tots els que han vingut aquí s’han convertit en promotors d’innovació a l’escola germana i al barri. Malgrat tot, seguim dividits a l’hora de valorar-ne els pros i els contres…
Els que heu viscut aquesta experiència, com ho veieu?

Benvolguts Laura i Joan,
Moltes gràcies per les vostres aportacions. L'idea d'aquest fòrum és precisament crear un espai de discussió per a compartir dubtes i propostes, neguits i feina feta. Crear debat ens serveix per a compartir punts de vista i intercanviar visions de veure el món i de com apropar-se als temes d'educació pel desenvolupament.

Us comunico que el 19 de maig comencem les Tertúlies Compromeses amb el Món. La primera serà sobre agermanaments, i la idea és que a partir de les vostres aportacions muntem el fill conductor de la trobada.

Des de la XECM. agraïm la vostra participació.
Miryam Navarro.

Crec que és una eina prou interessant, i que permet treballar des de l’horitzontalitat. És un bon començament, però ha de portar molta implicació dels mestres i s’ha d’estar molt a sobre. Amés, permet implicar a tota la comunitat educativa, el barri les famílies.
Felicito a l’autor del text, és molt clar.
Joan

Bon dia,
Magrat que trobo molt interessant i molt orientatiu el document, tinc els meus dubtes. L'agermanament és una eina, però no te perill de globalitzar el pensament occidental? Hi ha un germà ric i un germà pobre, un germà gran i un germà petit, un germà poderós i un germà depenent. Això funciona?

Normalment hi ha dependencia econòmica, pot ser la gent faci el que nosaltres volem per tal de tenir una mica més de calés.

M'agradaria aprofondir més en aquest temes.

 Laura. Estudiant de pedagogia.

Obrim el Fòrum d'agermanaments!
¡Abrimos el Fórum de hermanamientos!