Hola!

No vaig poder anar-hi a la xerrada però aquest tema em remou molt. Em venen al cap vàries idees que no són noves però que m'ajuden a orientar-me davant l'acusació o el perill de relativisme.

Primer, reconèixer, creure'ns realment, que tots som iguals, igual de dignes, igual de legítims, de ser com som, i això ens serveix per aquestes relacions interculturals, però sobretot per les relacions de cada dia, que són la nostra millor oportunitat d'aprendre i desenvolupar-nos.

Em ve al cap la frase "pensa global, actua local"... Podem tractar d'influir en el devenir del món des del nostre entorn, des de la nostra xarxa de relacions, però des d'aquesta noció d'igualtat, que el canvi no es pot imposar... des de la noviolència... Exercir el propi poder (limitat però poder) sense trepitjar a l'altre és tot un repte...

I destaco la frase que apareix al resum sobre els estereotips, que hi ha el perill de relacionar-nos amb les idees i no amb les persones, que penso és una constant de la cultura dominant ara mateix. Els prejudicis són inevitables (tots ens fem idees prèvies de les coses) però hem de saber distingir-los, reconèixer els propis estereotips, i estar oberts a que una cosa són les idees i altra la realitat (això em recorda la caverna de Platón...).

Crec que hem d'aprendre, cadascú de nosaltres, a habitar un món que és complex i que és incert. Crec que això hauria de considerar-se un aspecte fonamental de la competència social i ciutadana.

D'altra banda, relacionat amb l'interculturalitat però sortint del tema de l'etnocentrisme, cada dia hi ha gent (i molta d'ella és africana) suportant uns nivells de violència... cruels (per dir-ho ràpid)... S'ha de fer visible aquesta violència. Per exemple, la dels migrants que recórren el Sàhara a peu, o les pateres a l'ara famós Golf d'Aden, o la violència constant que viuen a les seves comunitats que els fan preferir intentar aquest viatge. S'ha de deixar de llegir en clau ètnica aquesta violència i cercar allò que l'ha fet possible (interessos geoestratègics, comerç d'armes, expoli de recursos...).

Agraïda que enceteu aquest tema cabdal...

Nuria.
Portal PAULA d'educació per a la pau

La M. Dolors i el Joan han parlat de relativitzar, de no partir de seguretats... Em sembla molt oportú com a primer pas. No tenir pressa per saber com actuar (tampoc adormir-nos, clar), sinó deixar-nos descol·locar per deixar sortir noves maneres. És a dir, abans de pensar en actuar, treballar sobre la nostra actitud. M'agradaria que entre tots poguéssim aprofundir més sobre això. Pots explicar-te més, Dolors?

benvolguda:
ens demanes una valoració... a mi la xerrada de la lola em va agradar per raons diverses.

-primer, per una anècdota. la lola va explicar la seva primera arribada a l'àfrica, i per atzars de la vida jo vaig viure uns anys abans les mateixes sensacions als mateixos llocs -burkino, togo, benin. em va fer gràcia recuperar les meves vivències perplexes a través d'altres.
-en segon lloc, trobo interessant compartir experiències amb gent que no ve de l'àmbit educatiu. em va semblar que el seu àmbit de treball és en contacte amb gent de la salut, i penso que aquests col·lectius tenen elaborades estratègies, reflexions, reptes dels que podem treure lliçons.
-també em va agradar la manera que tenia de donar la volta a qüestions que el nostre món sembla tenir resoltes de manera massa ràpida (l'ablació, el vel...). jo sempre recordo el dia que dues alumnes meves, la naziha i la rababe van decidir posar-se el vel: no era un acte de submissió, sinó, ben al contrari, un desafiament a la intolerància que rebien de part dels companys i la comunitat. només l'escala "micro" ens permet entendre situacions tan diverses.
-el relativisme dels antropòlegs, però, ens ho posa tot en qüestió als mestres. nosaltres eduquem en certeses, i no ens resulta còmode confrontar-nos tan clarament amb els valors que creiem que hem de transmetre.
-finalment, la lola venia amb més dubtes que certeses, i això penso que és un bon punt de partida. encara que no siguem capaços de saber cap on anar reconèixer aquesta desorientació penso que ens enriqueix.

Joan Padrós.

Hola a tots i a totes!!!

M'ha encantat veure aquest email comentant la xerrada de dimarts ja que no em va deixar gens indiferent.

A mida que avançava el discurs de la Lola anava pensant ..." quantes coses vull canviar a partir d'ara...". Des de la part pedagògica pel que fa a l'enfocament del futur agermanament que ens proposàvem fer a l'escola fins a aspectes de mi molt més personals i funcionals.

Pel que fa a l'agermanament, ens ha anat de fàbula poder assisitr a aquesta xerrada just abans d'iniciar-lo. Encara no hi hem posat fil a l'agulla i això ens ajuda a veure'l des d'una altra possible perpectiva. Caldrà anar-hi donant voltes i forma.

Les vostres preguntes i aportacions també em van permetre aprofundir més en el tema i, tot i que ara després de 3 dies ja estic més recuperada (tenies raó, Tomàs, quan deies que això després baixava) em costa veure el tema de la cooperació com ho feia abans.

Així que, moltíssimes gràcies per oferir-nos la possibilitat d'escoltar els arguments de la Lola i espero poder venir a sentir altres aspectes tant o més interessants que aquest.

Gràcies, Oriol, per enviar-me l'email informatiu i per fer-m'hi apuntar aquella tarda a corre-cuita.

Espero trobar-vos a tots i totes a "la xarxa"..

Gràcies i fins aviat


Gemma

Buenos días Miryam,
Las sensaciones, sentimientos y reflexiones durante y después de la charla de Lola, son, evidentemente, comunes a todos los que allí estuvimos. Qué me encantó estar!
Magdalena

Magdalena Chiurazzi
Educación Sin Fronteras

Hola a totes i tots, dimarts passat vaig al.lucinar moltíssim escoltant a la Lola, era la meva primera presa de contacte amb aquest món i us puc assegurar que per res em va deixar indiferent.

Em va costar adormir-me, a les 5h el meu cap ja estava funcionant a tot drap, se m'han desmuntat tantes coses i tants esquemes ...

Estic encantadíssim d'haver assistit a la tertúlia, moltíssimes gràcies per tot.

Oriol

Bona nit,

Jo no em vaig quedar bloquejada. Va venir a confirmar-me tot això que intuia d'alguna manera. Vaig sortir entusiasmada del seu discurs, de la senzillesa en la forma de comunicar-lo i del que a partir d'ara representarà per a mi quant a la concepció del món. Realitivitzaré més tot, i sobretot el pas del temps.

Salutacions

M.Dolors Martos

Bona nit,

Jo no em vaig quedar bloquejada. Va venir a confirmar-me tot això que intuia d'alguna manera. Vaig sortir entusiasmada del seu discurs, de la senzillesa en la forma de comunicar-lo i del que a partir d'ara representarà per a mi quant a la concepció del món. Realitivitzaré més tot, i sobretot el pas del temps.

Salutacions

M.Dolors Martos

Hola!

No sabeu el greu que em sap no haver pogut assistir a la xerrada!!!

M'apunto, però, a qualsevol altre espai que creeu on hi hagi opció a opinar

i construir...

Gràcies!



Albert Soler

Creu Roja a Terrassa

Gràcies a tu per aquesta iniciativa, Myriam. Realment la intervenció d'ahir és per no deixar-la esgotada, sinó per seguir païnt-la i treballar-la. A mi no em va sorprendre tant el contingut en si, sinó que algú més estés en aquesta línia.

Tal com li vaig explicar després a ella, jo vaig estar un mes al Senegal fa tres estius i des d'aleshores que m'he quedat bloquejada en el meu treball amb els alumnes de 4t d'ESO. He intentat promoure el contacte amb un jove mestre d'allà, però la comunicació és molt poc àgil justament pels seus mitjans (un poble sense llum perdut en la sabana). I al final tot es basava en què ells ens demanaven diners i des d'aquí et sents que, si els envies, no fas més que perpetuar el seu estat de dependència, reforçant a sobre la seva idea que nosaltres ens sobren els diners i el nostre cofoïsme pensant que estem fent una cosa ben positiva. I si no els envies, et quedes pitjor perquè has vist com viuen i, comparat amb les nostres possibilitats, veus que no hi ha dret.

Total, que vaig pensar organitzar un viatge allà amb alguns dels alumnes perquè ells mateixos coneguessin aquella realitat diferent, però són massa joves i no m'hi atreveixo. Realment les condicions si vas allà per lliure com vam fer nosaltres són molt dures (sobretot el transport - o no transport, més aviat-).

I iniciar un contacte més estret amb ells, tornar-hi, ens pot ajudar a nosaltres per al nostre canvi de xip, però per a ells és com una ostentació de les nostres possibilitats de viatjar, quan ells no en tenen cap.

Per això em sembla molt bé aquesta proposta que has fet, a veure si entre tots se'ns acudeix quina pot ser una bona manera d'actuar.

La Lola em va comentar que es tracta de tenir el contacte amb ells com el que tindríem amb coneguts d'un altre país europeu, de tu a tu. Però clar, és que ells no tenen telefon per trucar-nos (en algun poble hi ha una centraleta però no tenen diners, la conversa es talla de seguida), l'ordinador el tenen a molts kms i no hi ha transport... Veig molt díficil obviar el desnivell que hi ha entre nosaltres. Per poc que fem, sempre els semblarem superiors econòmicament (nosaltres podem anar allà, passar-hi uns dies i tornar, ells no poden).

En fi, no tinc gens clar què és el que convé fer.

Ester Puigmartí
IES Arnau Cadell
Sant Cugat del Vallès

Bon dia Myriam i tothom

Jo, abans de res, volia demanar disculpes perquè ahir a l'últim moment he sabut que no podria anar a la xarla i doncs aixó, no hi he pogut anar i ho sento molt.

Però m'en alegro molt de que també hagiu decidit donar-li continuació a la discussió a través del mail, i jo m'apunto per a participar!

Com que encara no sé ben bé com ha anat la xarla en detall, només dir que jo també m'he sentit totalment confosa i frustrada moltes vegades, i he volgut plegar tot i oblidar-me del món i de la gent i de mi mateixa. Però sempre ha sigut en aquests moments quan, precisament, una vegada passada la turmenta, he trobat més i més sentit i força per continuar apreciant el món i la gent (i jo mateixa, clar), i avançant contruïnt un món millor. Espero poder compartir el que he apres fins ara de la meva experiència de la vida i del món a través de la llista.

Estem en contacte doncs!

Una abraçada

Marion