Com ja va expressar la Comissió d'Educació per al Desenvolupament de la FCONGD, les ONG portem molt de temps fent accions (o al menys intentat-ho) per transformar la realitat d’un desenvolupament desigual i injust. Però sabem que sense un canvi de mirada de les persones dels països enriquits (que no rics) vers 'els altres', i d’un canvi d’actituds, aquest esforç és una aportació a un sac sense fons.

L’escola és el principal motor de l’educació dels nostres infants i joves, i compta amb una enorme experiència en educar en valors. A més, des de ja fa uns anys la realitat de les seves aules també ha canviat: no només s’ha augmentat l’obligatorietat de l’escolarització fins els 16 anys, sinó que aquestes són més diverses, tant en nivells d’aprenentatge, com en procedència de l’alumnat, i per tant en referents culturals.

Aquest ‘canvi de mirada’ és per tant un repte que compartim escoles i ONG: Com podem acostar-nos i unir esforços? Què ens cal per encetar un diàleg des del que poder reflexionar i actuar conjuntament? Quines són les dificultats i els reptes que ens cal superar? Com podem construir plegades eines que ajudin a l’educació i el desenvolupament dels nostres infants, joves i adults com a ciutadans i ciutadanes crítics, responsables i actius? És possible el diàleg entre les ONG i les escoles?

Sens dubte, part de la resposta a la darrera pregunta és la XECMón, que ha estat la primera pedra per acostar les escoles, les ONG i les administracions. Però, què li demanem a aquesta xarxa? Com pensem que ens pot ajudar en aquest diàleg? Hi ha altres espais o experiències que també ens puguin ajudar?

Pepa Martínez, tècnica d'EPD de la FCONGD