Crisi a les entitats d'educació en el lleure

El dia 22 de juny s'acaba el curs escolar i comencen les vacances d'estiu per als nens i nenes catalans. També s'inicien les activitats d'estiu que ofereixen les entitats en educació en el lleure. No obstant, degut a l'actual situació econòmica els pares tenen un pressupost més ajustat per pagar el cost d'aquestes activitats i, per tant, els caus, esplais i casals disposen de menys recursos per oferir aquests serveis.

Actualment, les entitats en educació en el lleure més afectades per la crisi econòmica són les de finançament privat com la Fundació Catalana de l'Esplai (FCE) i la Fundació Pere Tarrés (FPT). En canvi, les que tenen un altre tipus de finançament encara no senten els efectes tan profundament.

Degut a aquest problema econòmic la FCE ha posat en marxa la campanya “Un estiu per a tots” que financia una part o el total del cost de les colònies d'aquells nens i nenes que tinguin el pare, la mare o tots dos a l'atur. Aquesta mesura preveu aportar uns 250.000 euros, que significa multiplicar per quatre el pressupost anual per aquest tipus de campanyes estiuenques.
Tot i aquestes iniciatives solidaries, la FCE no passa pel seu millor moment econòmics i per això han fet una crida a particulars, empreses i institucions perquè facin donatius. L'entitat alerta que existeix el risc de que un 20% dels nens que acostumen a utilitzar els servei de les entitats d'educació en el lleure no puguin fer-ho degut a la crisi, per això tots els diners que es recaptin aniran destinats a les famílies que demani l'ajuda.

Per la seva banda, la presidenta del moviment de centres d'esplais cristians de la Fundació Pere Tarrés (FPT), Maria Valencià, comenta que “amb l'atur disparat, les necessitats del centre creixen perquè la demanda de nois també augmenta”. Actualment, aquesta fundació està patint els efectes de la crisi per partida doble, no només necessiten diners, sinó que també els fan falta voluntaris que facin de monitors.

La FPT desenvolupa, entre altres activitats de lleure educatiu, un programa per la infància que dóna servei a uns 3.000 nois i noies “en risc d'exclusió social”. La presidenta de la FPT comenta que, tot i que el programa rep 700.000 euros l'any en concepte de finançament, actualment no tenen prou monitors per atendre tots els nens: només n'hi ha 400. No obstant, Valencia creu que la societat reconeix la tasca que desenvolupen fundacions com la Pere Tarrés i que, de ben segur, hi haurà gent que els prestarà la seva ajuda.

Per un altre cantó trobem el moviment escolta Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC) que viu una situació totalment diferent a la FPT i la FCE. El seu secretari general, Benjamí Aguilar, comenta que la seva “dinàmica es mou en un pla diferent de la de mercat” i potser això els dóna “més capacitat de supervivència que altres organitzacions que han d'estar pendents d'uns ingressos i d'una rendibilitat econòmica”.

Aguilar comenta que el funcionament de MEGC es basa en el voluntariat: “No hi ha cap tasca remunerada, el preu de la quota a l'entitat i de les sortides i campaments són de cost”. El secretari general de MEGC explica que els seus campaments “es basen en l'austeritat”, una característica que es reflexa en el preu, i que a més a més forma part de la intencionalitat educativa de l'entitat. Aguilar reconeix que la crisi també els afecta en tant que tots els membres de MEGC formen part de la societat.
Font. xarxanet.org